catalánEn el cim de la seva maduresa, Jaume Barberà demostra en aquest llibre perquè s ha convertit en un referent inexorable enmig de la pitjor crisi que hem viscut mai. Al llarg d'aquestes pàgines, reafirma aquí la seva mirada honesta i independent producte d'una trajectòria periodística de més de vint-i-nou anys? per tal d'analitzar els problemes i conflictes existents en el marc de la societat actual. Jaume Barberà ens convida a l?acció i es revela com un dels periodistes amb més personalitat del nostre país. «Els neoliberals sembla que pateixen una patologia que els psiquiatres tenen molt identificada. Es denomina ?síndrome de negligència?: tenen afectat l?hemisferi dret del cervell. Les persones amb aquest trastorn no coneixen res que hi hagi a l?esquerra. Si els ensenyes la seva pròpia mà esquerra no la reconeixen. Als neoliberals els repugna la societat. Creuen que el que no treballa és perquè és un gandul. I tot allò públic un malbaratament. Estan malalts. La seva síndrome de negligència fa que no ens vegin, i nosaltres som responsables de fer un pas endavant i dir ben alt: Ep, som aquí! Som persones. Existim.?»
Vaig néixer en una família humil, una família obrera catalana, a Mollet del Vallès, l?any 1955. Tinc un germà sis anys més gran que jo. Estic casat i tinc dos fills. Vaig començar a treballar quan encara no havia complert els 14 anys i, des d aleshores fins que vaig complir 28 anys, vaig treballar de dia i estudiar de nit. Vaig entrar tard a la universitat, entre altres coses, perquè als 19 anys vaig anar a viure sis mesos en un quibuts, a Israel, on em van fer de pares adoptius un matrimoni supervivent del camp d?extermini d?Auschwitz-Birkenau, i a Londres, on vaig estar una mica més d?un any rentant plats i estudiant anglès. Tinc estudis de Sociologia, Psicologia, Economia i em vaig diplomar en Magisteri. Sóc periodista i analista tècnic de borsa. Abans de ser una de les primeres cent persones que vam començar TV3, havia estat corresponsal del diari Avui i de La Hoja del Lunes, i havia iniciat el procés de creació de Ràdio Mollet, emissora municipal, on vaig fer-hi el programa Calaix de Sastre. He estat també professor associat de Redacció Periodística i de Tècniques Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra, articulista de La Vanguardia i col·laborador de Catalunya Ràdio. He treballat també a La Primera de TVE on vaig fer el programa Cosas que importan. A TV3 he fet gairebé de tot. Des del Telenotícies fins a programes de debat i d?entrevistes com Paral·lel 33, Paral·lel, Retrats, Bon dia, Catalunya, programes especials, nits electorals i, actualment, Singulars, que compagino amb les tertúlies d?El Món a RAC1.