Obra escrita sota el signe de l’enyorança i la sàtira, la Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta és un cant líric i alhora recreació verbal (a l’estil d’estampes costumistes) d’uns tipus, uns paisatges, uns oficis i unes veus que la ciutat ha anat perdent, sepultades, probablement per sempre, sota l’allau informe del temps que en diuen progrés.