Antoni Ferret (Barcelona, 1935) aprengué a escriure en català de forma autodidacta durant el franquisme. A partir de 1965 començà a ensenyar la llengua en empreses, parròquies i altres centres, com el CICF. Des de 1968 treballà de corrector a Edicions 62, i ho féu durant trenta-dos anys, fins a la jubilació. Aquest llibre recull les seves reflexions mentre ensenyava català. Unes reflexions que, partint del reconeixement realista de l’estat actual de la llengua, i superant prejudicis academicistes, deriven en propostes pràctiques sovint poc ortodoxes però perfectament argumentades, cosa que les fa mereixedores de ser tingudes en compte.