La nebulosa del cranc

L' Obra

Aquest llibre és, realment, una biografia, la d'en Crab, des de cap inici concret fins tots els dies de les seves morts. A través d'una succesió aleatòria de petits episodis vitals, assistim als patètics esforços del protagonista per esbrinar qui és i per entendre alguna cosa. Per unir els punts que donin algun sentit a la seva nebulosa. Però qui és, en Crab, realment?. Fins allà on sabem, un invertebrat, un muta-pells, un inadaptat que fracassa repetidament en l'intent d'encaixar amb la realitat, i, per defecte, inventor d'una de nova feta a mida de la seva lògica estrafeta; pallasso trist i castrat emocional, el més pelacanyes dels avatars de Beckett.

La nebulosa del Cranc proposa un exercici de sabotatge sistemàtic de la realitat i una celebració de les possibilitats lúdiques del llenguatge que se'n fot de tota aspiració a la transcendència.

L’Autor

Éric Chevillard (juny de 1964), escriptor francès de narrativa experimental i humorística ha publicat nombroses obres per Les Éditions de Minuit, la casa editorial que publicà les principals obres de Beckett, un dels seus principals referents al costat d’Henri Michaux, Lautréamont o Roger Caillois.

En la seva extensa llista de publicacions, podem trobar-hi Palafox, Préhistoire, Un fanôme (segona part de “La nebulosa del cranc”), Le Vaillant Petit Tailleur (Premi Wepler), Démolir Nisard (premi Roger Caillois) o Dino Egger (Premi Virilo)

Més enllà dels seus llibres, destaca la seva col·laboració amb Le Monde com a fulletonista setmanal al seu suplement literari entre 2001 i 2017. Des de 2007 regenta el blog l’Autofictif, una espècie de dietari fet de petites guspires poètiques, aforismes i acudits.

Sobre ell mateix, explica això a la seva pàgina web (eric-chevillard.com):

«Éric Chevillard, né un 18 juin à la Roche-sur-Yon, anciennement Napoléon-Vendée, il ne s’endort pas pour autant sur ses lauriers puisqu’on le voit encore effectuer bravement ses premiers pas cours Cambronne, à Nantes. Il a deux ans lorsqu’il met un terme à sa carrière de héros national. Il brise alors son sabre sur son genou puis raconte à sa mère qu’il s’est écorché en tombant de cette balançoire et elle feint gentiment de le croire.

Ensuite, il écrit. Purs morceaux de délire selon certains, ses livres sont pourtant l’œuvre d’un logicien fanatique. L’humour est la conséquence imprévue de ses rigoureux travaux.

Il partage son temps entre la France (trente-neuf années) et le Mali (cinq semaines). Hier encore, un de ses biographes est mort d’ennui»