La resta és ficció és una antologia de trenta-quatre relats escrits per Lluís Martí Aguilera. Aquest n'és el text de la contraportada:
El text de la contraportada és molt important, fins i tot per a un llibre que probablement no es vendrà en llibreries. Imagina que algú, diguem-ne el Lluís, és al tren llegint el llibre. Des del seient del davant, una persona desconeguda mira el llibre que el Lluís llegeix. Aquesta persona mira de reüll, com si no volgués que el Lluís se n’adonés. En llegeix el títol a la portada. Diguem que el llibre s’intitula La resta és ficció. Potser no és un gran títol però potser desperta la curiositat de la persona desconeguda. «Oh! La resta és ficció…», pensa la persona desconeguda, «no és un gran títol però m’ha despertat la curiositat». I la curiositat empeny la persona desconeguda a seguir mirant (de reüll) el llibre. I s’adona que a la contraportada hi ha un text. La persona desconeguda intenta llegir-lo. No és tan fàcil de llegir com el títol de lletres grans de la portada. Però amb esforç i cura aconsegueix llegir-ne les primeres línies. I, a poc a poc, les següents. No pot deixar de llegir. El Lluís tanca el llibre i s’aixeca mentre el tren redueix la velocitat i finalment s’atura. Ha arribat a la seva parada. La persona desconeguda, que no ha pogut acabar de llegir la contraportada, mira per la finestra i llegeix el cartell: “Blocanera”. «Blocanera?», pensa la persona desconeguda, «quina parada és aquesta?». Aixeca la vista i veu que el Lluís pitja el botó de la porta del vagó.La persona desconeguda es posa dreta i corre cap a la porta. S’atura dins el tren. Dubta. El senyal de tancada de portes del tren comença a sonar. Salta. De peu dret a l’andana mira l’estació encara sense advertir que ha entrat en un altre món. La persona desconeguda ha esdevingut una persona lectora. I s’adona que a fora del tren la resta és ficció. Per aquest motiu el text de la contraportada és tan important.