Heus ací un bon llibre de poesia. Us en seduirà el to planer, que és gairebé un murmuri, amb què Cèsar Bladé hi exposa, sense grandiloqüència, una temàtica molt habitual, la del balanç de l’existència des de la perspectiva dels anys.
No adopta per això cap mena de to superior, perquè parteix de l’experiència personal, senzilla i comuna. No proposa el seu llegat com a exemple de res, ans aspira a mostrar el que és ara, més conseqüència de tot l’imprevisible que s’esdevé amb el pas del temps que no pas la realització premeditada d’una personalitat esculpida a còpia de voluntat.