catalán
A l’Antoni Ferret (Barcelona, 1935), no li agrada el món, tal com és ara. No li ha agradat mai. Però no és sols el sentiment corrent de la gran majoria de la gent normal. En el seu cas és com una obsessió: hi pensa contínuament. I hi lluita, sobretot escrivint.
La seva paraula és la seva arma, sobretot la paraula escrita, no gaire la parlada. Fins i tot comptant amb una tirallonga de reunions, manifestacions, etc., sempre considera que els seus escrits són l’aspecte més valuós de la seva militància.
Refutant errors, aclarint confusions, explicant les coses amb detall, resumint un tema de forma comprensible, introduint temes nous...
De jove va militar en la Joventut d’Acció Catòlica. I va escriure en la revista parroquial «Nosaltres». Allí es va guanyar una fama de social i revolucionari (no ben vista per tothom).
Després milità en la clandestina Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya. I escriví durant molt temps en la revista «Radar Social». Sempre sobre temes socials i preferentment en castellà, per tal com la revista anava orientada a la classe obrera, i aquesta estava llavors majoritàriament en una situació de gueto cultural.
Més endavant dedicà una llarga temporada a ensenyar català i a escriure sobre història de Catalunya, per divulgar-la. D’aquí en van sorgit els llibres «Compendi d’història de Catalunya» i «Parleu més bé el català». Combinant-ho amb escriure cartes al director en diferents diaris.
En arribar a la Transició, milità en l’Assemblea de Catalunya, les CCOO i el PSUC. Continuà escrivint cartes al director.
Però en aparèixer Internet i adquirir un ordinador, se li va augmentar la febre d’escriure, publicant preferentment a Internet, en revistes electròniques (com ara Indymedia) i en una llista de distribució particular.
Actualment milita a Esquerra Unida i Alternativa (versió catalana d’Izquierda Unida). I continua escrivint, sobre temes socials i polítics.
Els seus articles han arribat a sumar la xifra de 650. Aquest llibre n’és una mostra, amb una tria dels «50 millors».