Escrit els anys del tombant de mil·lenni i inèdit fins ara, Zero és un dels llibres més profunds, personals i difícils de Pep Rosanes-Creus. Destil·lat en el context d’una complexa situació personal, els seus poemes ens trasbalsen de soca-rel quan ens capbussem, més enllà del nivell superficial, aparentment realista, fins el seu nucli simbòlic. Si per al lector, malgrat la seva complexitat, resulta gratificant submergir-se en aquesta obra, no és pas perquè se li’n reveli el significat –el qual és, fet i fet, allò anecdòtic, el que podem parafrasejar–; el que el meravella és l’extraordinari treball poètic que hi realitza l’autor, capaç de transsubstanciar l’experiència mundana en una obra artística única, posseïdora d’una qualitat intrínseca que no pot ser dita de cap altra manera que amb l’exacta successió de mots que la componen.