catalán«l’atzar»
Avui us vull explicar... alguna cosa sobre l’atzar.
Feia diversos dies que havia començat el curs, però per a mi era el primer dia de classe, ens acabàvem de traslladar i vam haver d’esperar a que ens assignessin un col·legi, tot era nou per a mi. Hi havia diversos llocs lliures, no coneixia a cap d’aquells nois, vaig ocupar un dels pupitres de la primera fila, era massa petit per poder argumentar per què vaig triar aquell lloc, no obstant això, recordo que no vaig valorar cap altra opció.
Amb prou feines portàvem dues hores en aquell aula que em semblava enorme, quan el professor va agafar la paperera i la va situar sota la pissarra, molt a prop d’on jo em trobava. Va repartir fulls de paper i ens va dir: «feu una bola i llanceu des del vostre lloc per ordre de llista, els deu primers que encistelleu podreu marxar ja a l’esbarjo».
Les meves probabilitats de fallar des d’aquella distància eren pràcticament nul·les i el meu ordre a la llista m’assegurava estar entre els triats, no obstant això em semblava una mica injust, però segurament m’indignava menys que a algun dels meus companys situats més enrere, i a uns altres de les files intermèdies situats al final de la llista.
Tots ho pensàvem però només ell es va atrevir a dir el que era obvi. Just el que el professor esperava per explicar-nos aquella pràctica, que no era una altra cosa més que una lliçó de pura filosofia;
«L’atzar, fill, l’atzar sempre influeix positivament. Sánchez tu et sents perjudicat perquè estàs assegut enrere i pel teu cognom ets dels últims de la llista, però no obstant això tens opcions, tindràs premi si els teus companys no aprofiten la seva oportunitat, sempre que tu siguis prou hàbil.
»Exactament això és el que cal fer sempre a la vida, aprofitar les oportunitats que aquesta ens dóna i estar preparat per poder aprofitar-les. Hi ha nens que no poden venir a aquest col·legi, alguns viuen en països on la gana provoca que gairebé tots estiguin malalts. És cert que els de més enrere ho teniu més complicat i que els últims de la llista potser no arribeu a intentar-ho, però, tot i així, ho teniu molt més fàcil que els de la classe del costat, que ni tan sol llançaran, i molt més fàcil que aquests nens d’altres parts del món.
»Sempre l’atzar beneficiarà més a uns que a uns altres, però a tots vosaltres l’atzar us ha donat l’oportunitat d’estar aquí, de tenir una família, de poder estudiar, de poder jugar, aprofiteu-la i deixeu de lamentar-vos pel que l’atzar no us ha donat. Penseu especialment en el que no és casualitat, en el que no és atzar sinó responsabilitat vostra, en el que està a les vostres mans, en el que realment depèn de vosaltres, observeu que en les files de davant hi ha cadires buides des de fa dies, que d’haver-les ocupat, avui us haguessin servit per jugar una estona més, però també son les millors cadires per aprendre més cada dia aprofitant aquesta oportunitat que l’atzar us ha donat d’estar aquí, en un col·legi, sense mullar-vos quan plou, amb calefacció quan fa fred, i amb menjar esperant a casa, recordeu-ho sempre, els vostres pares no van tenir aquesta sort i altres nens tampoc, alguns no sabran mai com és un col·legi».
Vaig aprofitar la meva oportunitat i vaig ser un dels nois que va sortir al pati abans d’hora aquell matí i l’atzar em va permetre poder fer els meus primers amics.
Tot el que ens envolta és majoritàriament conseqüència de l’atzar, podíem haver nascut en un altre lloc, en una altra època, o senzillament no haver nascut. És pur atzar que coneguem a les persones que coneixem i no a unes altres.
Cada dia ens creuem amb centenars de persones a les quals probablement no tornarem a veure, l’atzar ens les posa davant, ens dóna l’oportunitat de modificar contínuament el nostre camí, però el món és massa gran i la nostra vida massa curta, no tenim més opció que interactuar amb una diminuta part de la nostra pròpia vida, i en el que depèn de nosaltres moltes vegades no ens atrevim i unes altres no estem preparats.
L’atzar ens ha col·locat aquí i ara, aquí i ara, sí, no penseu en quan vau néixer, penseu en avui, en just ara, l’atzar segueix aquí. Hi ha moltes coses que no podem triar, que no depenen de nosaltres, però hi ha moltes altres que sí, i també són infinites, cada segon tenim l’opció de decidir i sempre ho fem, tot i que no ho fem gens, perquè aquesta també és una opció i també és responsabilitat i decisió nostra.
Podem dedicar la nostra vida a lamentar-nos de la nostra mala sort, de tot el que l’atzar dóna a uns altres i no a nosaltres, és una opció, però no és la meva, prefereixo quedar-me amb les oportunitats que contínuament em dóna l’atzar, i aprofitar-les per aprendre, per millorar, per ser més feliç, per fer nous amics, per riure, per plorar i per compartir.
Recordeu sempre, l’atzar ho decideix gairebé tot, però tu també.
• • • •